La Vida a Berlin. Capitol 25. El Silenci

Ja fa temps que vaig incloure el tema del silenci a la llista de capitols per escriure. Era perque desde el primer moment em va produir una forta impressio. El silenci es impactant, especialment quan es viatja en transport public. Al començament de la meva estancia a Berlin, sovint feia servir el transport public. Tant el metro, com el bus, com el tramvia. A qualsevol medi de transport (també en tren) es pot notar un elevat grau de silenci. Ep! Aixo que dic no es 100% cert si es tracta de un trajecte que passi per una zona turistica (el centre, per exemple) En aquest suposit, els viatgers no son 100% de la ciutat i el silenci no està garantit.

Aquest grau de silenci es xocant per a mi, que vinc del sud. Imagino que aqui deu ser totalment normal. I Sospito que mes al nord, ha de ser mes acusat.


La primera cosa que em va impressionar quan vaig entrar per primer cop al U-Bahn
va ser el silenci dins el vagó. Només se sent el soroll del tren en moviment. Poca gent parla. I els que parlen ho fan ben fluix, de manera que no molesten la resta de passatgers. La segona cosa que em va impressionar es que aquest silenci no només existeix al U-Bahn, sino tambe al S-Bahn, al Bus o al Tramvia. Es per aixo que quan viatjava en transport public amb els nens, ho passava fatal perque totes les mirades eren cap els nostres tres fills petits (llavors tenien 6, 4 i 4) que no paraven de moure's i cridar cada cop que el metro s'aturava a una estacio: MIRA PAPA ... UN TREEEEEEEENN !!!

Dona la sensació que el silenci tambe forma part intrínseca de la vida d'aquesta gent. Sense anar gaire lluny, a casa som una familia amb 3 nens. La dona es alemanya i te el silenci tant integrat al seu sistema vital que practicament no se la sent parlar. Quan parla ho fa fluixet. Hi ha vegades que em fa pensar que o be té por de parlar o be vol fer-me la punyeta perque jo no senti el que diu.

Quan els nens juguen i criden (cosa de lo mes normal en criatures petites) la gresca no pot tenir lloc a menys de 10 metres de la seva mare. A ser possible, ha de ser en un lloc tancat i insonoritzat perque el soroll no perturbi els seus timpans 'made in Germany' No penseu que aixó que dic és exclusiu de la nostra familia. He vist i he sentit com tracten els nens quan fan massa soroll. Els veins, per exemple, tenen una filla petita, un any mes petita que la Eva i la Hanna. No hi ha cap problema quan la nena juga al jardi en silenci, pero quan plora (cosa tambe habitual en nens) la fican rapidament a dins de casa perque es calmi sense ferir els timpans dels veins.

Suposadament hi han hores del dia en qu e no esta permés fer soroll. Concretament els veins de darrera ens van insinuar que al migdia era una part del dia reglamentada com a hora de repós i els nens haurien de estar calladets, perque molestaven amb els seus crits quan jugaven al jardi. No se si aixó és cert o no. No hem trobat cap referéncia al respecte a la normativa del veinat. De totes maneres va ser suficient perque la Susanne es posés nerviosa i fés consultes sobre aquest particular. Hem arribat a la conclusió que no hi cap reglament que digui que els nens han de quedar-se muts ni al migdia ni a cap altre moment del dia. Només està establert que a partir de les 20:00h no ha d'havar cap soroll. Aquesta és l'hora que habitualment els nens alemanys s'en van a dormir.

Com ja he explicat en un altre capítol, els veins tenen també molt assumit el tema del silenci. Tant, que inclus alguns no parlen o, quan ho fan, es limitan a una salutacio protocolaria i en veu baixa. (o sigui, com la Susanne!)

En una altre ocasió també he explicat el cas de la veina de la dreta. Una dona gran que, segons ens va dir, pateix de mal de caps freqüents que l'han obligat a ingresar en un hospital, i que ens va demanar per favor que els nostres fills juguessin sense cridar quan eren al carrer, perque ferien el seu delicat sistema auditiu.

Recentment m'he trobat amb un altre anècdota. Es tractava de la veina de la esquerra. La seva filla estava jugant a fora amb la veina del devant i amb la Eva i la Hanna. En un moment donat, la nena i l'altre veina van entrar a casa seva per jugar juntes. La Eva i la Hanna també volien anar, però quan van demanar per entrar es van trobar amb la inesperada resposta de la mare que els hi va dir que a casa seva hi havia prou amb dues nenes. No podia acceptar mes de dos perque li suposava un xivarri excessiu.

Si un arriba d'un pais del sud (possem per cas Espanya o Italia), les queixes d'aquesta gent sobre el silenci semblen manies de gent massa primmirada.

A la guarderia també hi tenen els seus moments de silenci. A tenor del caracter d'aquesta gent, tenir un grup de 15 nens menors de 5 anys ha de suposar un maritiri!!
Es per aixo que son tant importants (especialment per les dones que els cuiden) tenir una estona de SILENCI. Els nens dormen cada dia una hora despres de dinar (la tan famosa 'siesta') El principal argument que donen a la guarderia perque dormin els nens despres de dinar es que d'aquesta manera elles tenen una estona de descans.
Es a dir, no es perque els nens ho necesstin!!


La gent d'aquest pais estima els animals. Per descomptat no a tots els animals. Per ordre d'importancia, jo diria que el ranking de animlas domèstics està liderat pels gats. Segur que us heu fixat en el comportament dels gats. Valoren la seva llibertat. Entren i surten parsimoniosament amb aires de autosufieciencia. Son individualistas i especialment silenciosos. Estic convençut que aquesta ultima caracteristica és valorada amb especial estimacio pels alemanys. Sospito que també estan en negociacions amb els gossos perque tambe es comportin de la mateixa manera. De fet quan un passeja pel carrer i es fixa en la manera de portar el gos es veu que fan tot el possible perque els gosos aprenguin a ser silenciosos. Si una persona passeja amb el gos per un carrer i veu venir una altre persona amb un gos per l'altre extrem del carrer, un dels dos canvia rapidament la ruta per que els dos animals no es trobin. Nomes si hi ha garantia que cap del dos fara soroll, segueixen el seu cami. Tambe acostumen a agafar mes estretament la corretja del gos quan es creuen amb nens.

De totes maneres hi han excepcions. Conec un gos 'rotweiler' que deu tenir el cervell capgirat, perque sense cap rao aparent borda i mostra les dents sempre que em veu. Deu ser que jo li recordo alguna persona amb qui va tenir una experiencia
desagradable. L'ama del gos te una nena que va a la mateixa guarderia que les meves nenes. Afortunadament no deixa mai el gos a prop de la porta de la guarderia, tot i que el deixa sol mentre ella entra a recollir la seva filla. Sempre el deixa lligat a un arbre a 30 metres de la porta. Estic segur que aquest gos no es normal. Els primers dies que el vaig veure duia un morrió. Està clar que aixó vol dir que no s'havia portat correctament!!


Els cotxes tampoc no fan soroll. Es molt dificil sentir el claxon dels cotxes. Els conductors son en general bastant educats. Els cotxes ni tan sols fan soroll al centre de la ciutat. Essent Berlin la capital i tenint sovint embussos per culpa de les obres als carrers, els conductors no perden la paciéncia. A més de tant en tant es fan simulacres d'emergències i es desvia el trànsit (recentment per qüestió dels preparatius pel Mundial de Futbol) També tallen els carrers del centre periòdicament quan es celebren manifestacions esportives (marathon, curses de diversos tipus), desfilades de variada indole, rodatje de pel.lícules i anuncis per la TV. Aixó si, tots els talls degudament avisats amb antelació perque tothom estigui advertit.


Crec que l'únic dia de l'any que està permes fer soroll és el 31/Des. La nit de Sant Silvestre, a partir de les 24:00 es quan queden ajornats totes les limitacions acústiques. Es costum que aquesta nit es llencin coets i petards al llarg de la nit per celebrar l'acabament de l'any. Vindria a ser (a títol d'exemple) com la revetlla
de Sant Joan a Catalunya, però 'sota zero'.